Final alternatiu

Després d’haver alliberat totes les ciutats que encara estaven sota el domini turc i d’haver trobat al captiu Diafebus, Tirant tornà a Constantinoble, on grans festes l’esperaven, car havia aconseguit el somni que durant segles havien perseguit molts nobles cavallers. Creuà les portes de la ciutat a cavall entre les alabances de la gent, car volien demostrar-li la gran admiració que sentien per ell, seguit per Diafebus, feble després del llarg i dur captiveri al que havia estat sotmès, el rei Escariano i el valent conjunt d’homes forts i preparats que l’acompanyaren i que l’ajudaren a aconseguir les victòries. Tirant respongué amb entusiasme els enaltiments de la gent i agraí tan grandiosa rebuda i se sentí molt reconfortat de trobar-se novament a casa. Recorregué la ciutat fins al palau de l’Emperador, on l’esperava tota la cort i la seva estimadíssima Carmesina, la qual havia estat el centre dels seus somnis durant la llarga campanya militar. En arribar a les escales del palau, descavalcà ràpidament i corregué fins on era seva estimada, que l’esperava amb el somriure més alegre i ple d’un gran amor i amb llàgrimes als ulls de tanta felicitat com sentia, i l’abraçà i besà davant tots els presents sense poder controlar-se. Maragdina i Estefania baixaren de pressa les escales fins on el rei Escariano ajudava el pobre Diafebus a baixar del cavall, i els abraçaren amb molt d’amor i goig per la seva tornada.
Les celebracions duraren un mes i dos dies i la felicitat i la joia traspassaren les fronteres de l’imperi i s’estengueren per tots els regnes cristians, que felicitaren l’Emperador per tan grans conquestes amb ostentosos tributs i abundants regals. Tirant fou reconegut per tots com el més noble cavaller que mai havia trepitjat el camp de batalla i la seva glòria i fama creixeren i s’expandiren més enllà de l’horitzó, arribant fins i tot a terres infidels, on tothom pronunciava amb temor el seu nom.

Però tota aquesta gaubança no aconseguí superar la provocada per la millor de les notícies que un gentilhome pot rebre: l’engendrament d’un fill. Al poc temps d’acabades les celebracions, la princesa començà a trobar-se malament i a patir vòmits i nàusees a primerenques hores del matí, i sovint també plorava desconsoladament commoguda per detalls petits que normalment no haurien causat una reacció tan exagerada. Dit comportament causà enorme preocupació en Tirant, al qual desconcertaven molt les lamentacions de Carmesina i que desconeixia el motiu de tanta sensibilitat, i demanà consell a l’Emperadriu per tal d’ajudar la seva estimada amb el motiu de la seva angoixa. Després que el confús cavaller li expliqués els seus dubtes, l’Emperadriu reconegué perfectament els senyals que delataven l’estat de la seva filla i li anuncià amb gran alegria la noticia, que el valent cavaller rebé amb sorpresa i gran content. Corregué on era la princesa i li explica les conclusions de l’Emperadriu, i junts es besaren, s’abraçaren i ploraren per tan descomunal regal que el cel els havia enviat. Aleshores, agafats de la mà li comunicaren la bona nova a l’Emperador, que envià missatgers per tot el regne i les terres de més enllà a escampar tan grat comunicat, i organitzà noves i engrescadores festes amb motiu del do amb que havia estat beneit el seu imperi.
Els mesos passaren i el cos de Carmesina començà a canviar i els malestars inicials desaparegueren, deixant lloc a l’espera i d’impaciència per veure aviat el fruit d’una amor tan gran com sentien Tirant i Carmesina. S’iniciaren els preparatius pel delejat moment i reis i nobles de tots els racons del món enviaren obsequis i abundants presents al nou descendent, i la joia i la prosperitat omplien l’imperi i res no semblava que pogués anar malament, però el destí és incert i res no es pot afirmar amb seguretat fins que no ha passat.
Quan l’embaràs ja estava prou avançat com per pensar que en qualsevol moment arribaria l’esperat nadó, de sobte la princesa començà a sentir-se molt malament i el seu cos s’afeblí considerablement. Restà al llit durant una setmana, però el seu estat no millorà i preocupà molt tota la gent de palau, que es bolcà totalment en atendre la jove princesa. Al cap d’uns dies, arribà el gran moment i el palau s’omplí de moviment, frenesí i crits demanat tot tipus de coses, i l’Emperadriu i altres donzelles es tancaren a la recambra de Carmesina, deixant els homes a fora plens de nervis i d’incertesa pel que podia estar passant allà a dins. Al cap d’unes hores, sortí Plaerdemavida, que s’havia traslladat a Constantinoble tan aviat com pogué en assabentar-se de l’embaràs de la princesa, i digué a Tirant que la princesa el volia veure, mentre els seus ulls s’ofegaven en llàgrimes incontrolables que van espantar a tothom. Tirant no esperà ni un segon i apartà Plaerdemavida del seu camí per travessar com un llamp a l’habitació i arribar al llit on l’esperava la seva estimada amb un bell i fort nen als braços. Carmesina li posà el nen als seus i observà amb un somriure tendre la delicadesa amb que Tirant intentava agafar la criatura i com felices llàgrimes s’escapaven dels nobles ulls de l’home que estimava, just abans de tancar els seus per sempre més.

Carmesí Lo Blanc, fill únic del més venerat i reconegut Emperador de Constantinoble, arribà a ser un dels més nobles cavallers mai haguts al món, un fet que tothom allà on anés sabé reconèixer, car fou instruït en la noble Orde de Cavalleria i des que només comptava uns pocs anys fou ensinistrat en l’art de la lluita i l’ús de les armes pel seu pare, un dels millors cavallers que es recorden i es recordaran per sempre més: Tirant lo Blanc.