“I estant en aquestes raons, entrà la Viuda Reposada i la princesa la pregà que es banyés amb ella. La Viuda es despullà del tot i es queda en mitges vermelles i amb una còfia de lli al cap. Si bé ella encara tenia un bell i ben proporcionat cos, les mitges vermelles i la còfia al cap la desfavorien tant que semblava que fos un diable. Certament, qualsevol dona o donzella que amb aquesta indumentària us mireu us semblarà molt lletja per gentil que sigui.”
[ Capítol 231)
És un fragment humorístic perquè parla de manera burlesca de l’aspecte de la Viuda Reposada i ho fa tan detalladament que permet crear una imatge mental molt definida que resulta molt graciosa. A més, fa una comparació molt cruel i exagerada, intensificant la lletgesa de la visió presenciada per Tirant.
[ Capítol 231)
És un fragment humorístic perquè parla de manera burlesca de l’aspecte de la Viuda Reposada i ho fa tan detalladament que permet crear una imatge mental molt definida que resulta molt graciosa. A més, fa una comparació molt cruel i exagerada, intensificant la lletgesa de la visió presenciada per Tirant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada